Vaig mullar els meus dits en sang i després em vaig pintar la cara, però res no podia expressar la guerra que n’hi havia entre tu i jo. Ja no recordo qui va començar, potser quan em vas prendre el que més estimava. Volia ser mare des de sempre, tu sempre deies més tard,quan el nostre amor va fructificar no vas parar fins fer-me renunciar, sempre tindré aquesta sensació de plenitud dintre meu i en renunciar no puc arrencar-me el sentiment de culpa. La pròxima vegada el protegiré per damunt de tot.
La Clàudia va ocultar l’embaràs, no volia que tornés a qüestionar la seva maternitat. A la nit quan ell dormia, romania reclinada i creia sentir alguna cosa creixent dintre d’ella. Als sis mesos la van portar a l’hospital quan es va desmaiar. Els metges no sabien com havia pogut ocultar a la família la malaltia trofoblàstica gestacional, estava tan avançada que no va sobreviure dos mesos.
PSEUDÒNIM: Clàudia Vergès