No sabia quant pesaria el teu amor. I com poder pesar en grams les nits sense hores? O com mesurar un plor que no cessa, més enllà de la mandra a sortir descalça del llit, a plena matinada, i venir a abraçar-te i a fondre tots els teus fantasmes. Com es fa per entendre la mesura d’això? No ho sabia llavors, perquè tot era nou per nosaltres dos. Era nova l’olor dels llençols que posàvem junts per primer cop. Tant nova l’enyorança per un món d’innocència, el meu, que ja no tornaria. O tant nova la por a ferir-te, la por a no saber-te compensar en l’alegria que somniaven els teus ulls desperts, en buscar-me neguitosos. No sabia quant de molt pesaria el teu amor. Un amor tan pur, tan sòlid, tan miraculós, com el teu.
Fill meu.
Pseudònim: Joana Petita