Et trobo a faltar. Trobo a faltar el teu riure alegre, que em transportava a paradisos llunyans, els acudits que només nosaltres enteníem i les converses inacabades. Quan em submergeixo en els records d’una imperfecta però preciosa joventut , no puc evitar sentir v del jo que gaudia de dies sencers al teu costat i que en silenci, pregava a algun deu que li lliurés el secret que ens permetria estar junts fins a la infinitud del temps.
Ja no prego a cap déu, ja no passo dies sencers al teu costat i ja , ni tant sols, sé si els meus sentiments envers tu són recíprocs.
Ara sec en un banc i escric, escric tot el que sento; allò que no et dic per por els mots et transportin en un viatge al nostre passat, et destrossi del tot. Escric que t’estimo.
Pseudònim: Minerva