L’eixidura

No em peguis més, si us plau! Em mataràs! A l’estómac no, no, aquí, no, fes-ho a la cara, aquí on vulguis, però no al ventre. Ai! Ai!… Deixa’m, t’ho suplico, deixa’m! Vés-te’n, no trucaré, no, què no! Què no ho faré! T’ho prometo… Toca el dos d’una puta vegada, si us plau! Ai, no em facis això! Ah! Ai! Para, home, para que acabaràs amb mi! Deixa’m viure! T’ho donaré, sí, què sí! Ai! M’has trencada una dent, npugpaglá… Ecs! Uix!… Ets molt cruel! Per què em fas tot això? Ja t’he dit que et donaré els diners, sí! Ai! Paraaaaaa!!! Demà baixo al banc i els trec! Tots, sí, tots! Però, deixa’m! Salvatge! Fill de puta! Què em deixis! Prefereixo ajornar la meva mort a causa del maleït i cabronàs tumor al duodè, que allargassar-la pels cops del meu fill… No ho faràs, però, no, perquè t’he d’estimar, i ho saps, n’ets conscient… Ai! Aquí sota, no, si us plau, fill meu!

Pseudònim: Marc Vallès

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *