Amb tu

Ho hauria fet tot per tu. Hauria viscut a les catacumbes de París, hauria treballat al camp de concentració d’Auschwitz, hauria mort per tu. Els paradisos artificials de Baudelaire haurien sigut menys addictius i la terra promesa de Yahvé menys desitjable que agafar-te de la mà; mai no l’hauria soltada. Tu emanaves la llum que hauria envejat el mateix Inti. Un bes teu em feia recordar els millors versos de Neruda. A l’interior dels teus ulls es trobaven els canons d’Espronceda i el verd de Lorca; amb ells em miraves i feies que el temps s’aturara. Sense les teues carícies mai no hauria descobert l’Atlàntida, l’Olimp, Icària, Oz… El teu riure alegrava el mateix Kierkegaard. La teua veu fou el més gran que mai no va poder escoltar Bethoveen.

Tu ja no hi ets. Ells tampoc hi son, com tampoc hi seré jo. Però he sigut… Amb tu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *