El meu nom és Draru Margaret

 

El meu nom és Draru Margaret i tinc 18 anys. Bé, d’aquí a dos mesos en faig 19. Draru és el meu nom lugwara, Margaret el meu nom cristià. Jo sóc teso però ma mare és lugwara, la tribu de la regió d’Arua, al nord-oest del país, probablement per això sóc tan alta.

Visc a 30 minuts en’ boda-boda’ (motocicleta) de Soroti agafant l’antiga carretera de Mbale, a un tros de terra que pertany a la família del meu company. Allà hi tenim vaques, gallines i les nostres cabanyes.

Acabo de ser mare del meu company, en Tom Okello. Tom és el seu nom cristià, Okello és el seu nom teso i significa que ha nascut després dels seus germans bessons.

El meu bebé es diu Anitah, com la meva amiga muzungu. Ella sempre li diu a la nostra amiga Sarah ‘Saritah’ i ens va explicar que en la seva llengua vol dir ‘petita Sara’ així que nosaltres li vam començar a dir Anitah també.  A mi fa temps que em diu Margarita, que crec que és el meu nom en la seva llengua.

Quan vaig començar a treballar amb els muzungus tenia por, perquè no entenia res del que em deia l’Anitah. Tenia un accent molt estrany i un anglès molt dolent. Però vaig ser comprensiva perquè aquí també hi ha molta gent que només parla la nostra llengua local perquè no han pogut anar a l’escola a aprendre l’anglès, i amb el temps ens vam anar entenent. M’agrada molt que siguem amigues però no m’agrada que sempre oblidi comprar els productes que necessito per treballar.

Ahir va venir a veure’m a casa per conèixer el meu bebè i vam estar parlant a sota el nostre arbre. Un ocell se li va fer caca a sobre i vam riure molt.

Crec que quan va saber que el bebè es deia Anitah va plorar una mica.

Li vaig dir que amb 32 anys no entenia per què no era mare. Nosaltres, els africans ‘produïm’ fills quan Déu ens els dóna, perquè controlar la voluntat de la natura?. Ella em va explicar coses sobre el que significava de vegades ser una dona, algunes les vaig entendre d’altres no. També em va dir que preferia ser mare a casa seva, amb la seva tribu. Li vaig dir que si era mare a Uganda Déu l’ajudaria però em va respondre que no creia en Deu. En què creus, doncs, Anitah? Què fas quan tens por a les nits? Quan necessites consol? No em va saber contestar. Aquests muzungus son molt estranys…

Quan l’Anitah va marxar li vaig donar ous de les nostres gallines i cacauets del nostre hort. Va prometre que tornaria en uns dies a jugar amb el meu bebè ara que ja sabia on vivíem.

l’Anitah

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *