La Dona Elegant

El meu nom és Asio Grace: Asio és el nom en el meu idioma, el teso, i el segon és el meu nom cristià, Grace.

Tinc cinquanta anys i sóc camperola, sóc propietària d’un petit tros de terra que em dóna aliment i em genera alguns ingressos. Sóc la líder de la meva comunitat, represento els nostres interessos davant les organitzacions de camperols de la meva regió, Teso.

No m’he casat mai. Vaig estar a punt de fer-ho quan tenia vint anys, vaig anar a viure primer amb el que havia de ser el meu marit i vaig veure que li havia de demanar permís per tot el que abans feia d’acord amb la meva voluntat: si volia un vestit; com que vaig deixar de treballar, li havia de demanar, si volia comprar-me crema perquè la meva pell estigués més suau; ell em deia a quina hora havia d’arribar a casa i partir de quina hora podia sortir. Veia a les meves amigues, sobretot les que havien tingut l’oportunitat d’estudiar, molt més lliures i alegres que jo. Vaig decidir fugir, no casar-me mai, ser una dóna lliure. Amor? Si, n’hi havia molt, però tots dos érem molt ignorants i no ens vam saber respectar.

He tingut dos fills, una nena que ara té 28 i que m’ha donat dos néts i un nen que encara estudia. Necessites un home per ‘produir’ fills. Jo vaig tenir sort, els seus dos pares es van fer càrrec de part de les despeses que generaven, no és habitual. Un és mort i l’altre tenia dóna i fills i el vaig rebutjar. A Uganda, la poligàmia és permesa per l’home, però no és recomanable, especialment per la dona. Ara, però, les noies no volen un marit que tingui més d’una dona, el volen tot per elles i jo ho entenc.

A Teso, una dóna pot decidir no casar-se i ser igualment respectada: és dur, però es pot fer. Jo he treballat moltíssim per poder donar els meus dos fills l’oportunitat d’estudiar, cosa que jo no vaig tenir, però no tens un home que et protegeixi, un company, jo ho he trobat a faltar molt. Una bona opció és casar-te només de la manera tradicional: tindràs més llibertat que si ho fas també per la cerimònia civil perquè al meu país el divorci legal no existeix. L’home haurà de pagar en qualsevol cas la dot de la dona que mínim haurà d’incloure set o vuit vaques, 1.000.000 xelins ugandesos**, cinc cabres, un vestit per a la mare de la núvia i un vestit per al pare. Si el matrimoni es trenca, la família de la núvia haurà de tornar la dot, però es podran quedar els vestits.

Si et cases, passaràs a ser gairebé propietat del teu marit i de la seva família i els teus fills ho seran també. Si decideixes separar-te, els teus fills mai podran tornar al clan dels teus pares perquè serien rebutjats, es quedaran amb la família del teu marit i podran anar a visitar-te de tant en quant. Si no et cases, però, els teus fills en cas de separació es poden quedar amb tu i el teu clan.

Sí, jo sóc la líder de la meva comunitat i de la meva família i em fa sentir molt orgullosa, però he lluitat molt. Els muzungus em van ajudar especialment: gràcies a ells i a elles em vaig formar com a líder, perquè sí, tu pots dir que sóc una líder natural i de fet, m’hi sento, però t’han d’ensenyar com ser-ho, t’han d’ensenyar com pots beneficiar a la teva comunitat i de quina manera pots defensar els seus interessos.

Després de tot el que he viscut, si hagués de donar-li a la meva néta, de dona a dona, tres consells per la vida serien aquests:

El primer: forma’t, estudia tant com puguis, aconsegueix una feina i aleshores casa’t -no abans-

El segon: mai acceptis un marit poligàmic

I el tercer: quan hagis assegurat els punts anteriors posa’t a produir fills però mai sense estar casada i… no en produeixis mai massa o seràs la seva esclava

Per cert, per què em dius ‘la dona elegant’? Creus que ho sóc? La veritat és que sóc humil i vella però m’agraden molt els vestits…

 

** (uns 300 euros)