El Ritme Africà I

A l’Africa rural sempre hi ha gent a tot arreu. Gent parada, gent fent res, gent observant. I especialment gent caminant.

La típica paradeta en cotxe a mig camí del lloc de destí per improvisar una pixadeta és senzillament impossible si ets una dona i vols una mínima intimitat. No pots. Pares, creus que no hi haurà ningú, et disposes a iniciar el tràmit biològic i ‘zas’! et surten cinc nens, dues vaques, una cabra i, depenent d’on siguis, un mico que et vol robar l’entrepà. Oblida-te’n. Hauràs d’esperar a la latrina de la propera benzinera.

Pel mateix motiu conduir de nit és un esport de risc. Especialment a primera hora de la tarda, quan el sol acaba de caure: novament cabres, vaques, motoristes, gent amb bici i una multitud caminant amb les seves acolorides teles, tornant a casa amb una espectacular calma i que fan del camí un camí d’obstacles.

Aquí la gent camina molt sí, i camina lent. Una dona africana em va preguntar un dia per què les europees caminàvem tan ràpid… ‘Ara que vius aquí hauràs d’aprendre a caminar com una africana, lentament, sense fugir de res’. Encara em pregunto si és que realment fugim d’alguna cosa. Crec, però, que la resposta no té tanta mística, és més una qüestió cultural, de tenir moltes coses a fer i poc temps, la tan esmentada pressa occidental. No em desagrada la nostra pressa, com no em desagrada la seva parsimònia. El problema suposo que és tenir pressa en aquest context i anar a pas de tortuga a les nostres ciutats. En cap dels dos llocs sobrevius d’aquesta manera. Estic adaptant-me: he modificat el pas i camino com elles, entre d’altres coses per no morir de calor per culpa d’aquesta asfixiant humitat tropical.

Em temo que hi ha un motiu més per la parsimònia africana d’aquesta zona que hem de sumar a la cultura, a l’absència del nostre concepte d’estrès i a la calor i la humitat tropicals: la malària. La malària és una plaga antipàtica a l’Àfrica dels Grans Llacs amb la qual la gent acostuma a lidiar des que tenen memòria i que no té vacuna. Si una persona amb la nostra nutrició i amb bona salut agafa la malària ho passarà malament però no morirà. La realitat, quan la malària se suma a la desnutrició i a la falta d’accés a medicaments per pal·liar els seus efectes, és una altra. A més, minva els ànims i l’energia i deixa a la persona que l’ha patit en un estat molt debilitat durant força  temps. Així doncs per aquí et trobes a algunes persones en estat semicatatònic i que més que caminar floten i més que parlar balbucegen…

This is Africa!

Soroti, el poble on vivim

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *